Per començar aquesta segona part el primer que volem fer és una explicació de l’últim indicador que hem utilitzat, l’Impacte. Si voleu llegir directament el resultat, cliqueu a llegir més.
Aquest Impacte no és invent nostre, sinó que és un element de mesura que ens proporciona Twitalyzer. Es tracta de mesurar l’impacte d’un perfil a Twitter en base a cinc factors: Nombre de followers, mencions i referències, RT’s rebuts, RT’s fets i freqüència d’actualització. Aquesta fòrmula ens dóna una xifra que ens serveix per posicionar el propi perfil en un rànquing de perfils de twitter generat per la pròpia eina.
Limitacions de l’invent: L’eina que utilitzem no ens explica la fòrmula amb la que treballa (evidentment, és la seva forma de negoci). A més la base de dades que utilitza és pròpia i no del global d’usuaris de Twitter, o encara millor, dels usuaris catalans, però és que això ja és demanar massa a qualsevol.
Ventatges: És ràpid, pràctic i fins on hem pogut comprovar força fiable. Els resultats que ha generat mantenen una coherència amb el que se suposa que medeix. I el més important, encara que sigui en una base de dades pròpia, ens permet fer rànquings de forma extremadament senzilla i a més ho fa a partir de les 5 variables que considerem més importants.
Hi ha altres eines, i fins i tot el propi Twitalyzer té altres indicadors però aquests ens semblen els més indicats, o si més no, els que més s’adapten al que volem saber. Podríem entrar en una discussió sobre procediments i sobre la idoneïtat d’utilitzar aquestes eines, i acabaríem concloent que el millor seria obtindre dades i jugar amb l’SPSS. Però no hi ha temps o no hi ha dades suficients. Així que hem optat per això. Esperem que el resultat valgui la pena.
El que veurem a continuació és un recull dels perfils actius de cada grup amb la seva posició respectiva dins del rànquing expressada en percentils. Així, si per exemple un perfil es troba situat en el percentil 36 vol dir que el seu impacte és superior al 36% dels usuaris que twitalyzer té a la seva base da dades.
Hem distribuït els 47 perfils en quatre intervals de manera que sigui més senzill situar-los i fer-ne una valoració.
En total hi ha 15 perfils, un 33% del total, que es situen a l’interval més baix on hi trobem els perfils situats entre el percentil 1 i el 25. Com veiem, 9 dels 18 perfils de CiU (un 50%) es troben en aquest tram, 5 per part del PSC (29%) i 1 d’ERC (20%).
Si observem encara més detingudament, veiem que dels 9 perfils de CiU, quatre es queden en el percentil 1, tres ho fan en el 7,5, i dos en el 19,5. Pel PSC, en canvi, els cinc perfils es queden a la part superior de l’interval a la posició 19,5, la mateixa que el perfil d’ERC, Carme Capdevila.
En aquest segon interval hi trobem 14 perfils, un 31,1% del total. En aquest cas és el PSC el grup amb més perfils dins de l’interval [26-50] amb 6 (35% dels 17 que té), seguit per CiU amb 5 (28%), i PP, ICV-EUiA i ERC, amb un cadascun.
Pel que fa a al distribució, 5 dels 6 diputats del PSC es situen a la part alta de l’interval amb una posició situada al tram 45-50, i un a la part baixa en el percentil 28. Els 5 perfils de CiU es distribueixen de la següent manera: 2 al tram 40-45, 2 al percentil 28, i 1 al percentil 35. Pel que fa la resta, el perfil del PP (Santi Rodríguez) i el d’ICV-EUiA (Laia Ortiz) es situen propers al percentil 40, mentre que el d’ERC (Sergi de los Ríos) es troba al percentil 27.
El nombre de perfils en el tercer interval disminueix lleugerament i es situa en 12, un 26,6% del total. En aquest cas tant CiU, PSC i ERC compten amb 3 perfils, i la resta de partits de l’hemicicle, a excepció del PP, compta amb un representant en aquest tram.
Els tres perfils de CiU (Albert Batalla, Carles Puigdemont i Joana Ortega) es situen entre el percentil 68 i el 72. Dels tres del PSC, un (Núria Ventura), es troba al percentil 58,5, i els altres dos (Miquel Iceta i Marina Geli) es situen als percentils 71,5 i 71,4 respectivament. Pel que fa a ERC, dos es situen en a la part baixa entre 52 i 55 (Pere Aragonès i Joan Puigcercós), i un amb 72,6 (Anna Simó).
Per últim, en el tram més alt és on hi trobem només 6 perfils (13,3% del total). D’aquests, la meitat són del PSC i es situen en els percentils 78,1 (Montserrat Capdevila), 84 (Quim Nadal) i 96 (Montserrat Tura). El representant de CiU (Lluís Recoder) el trobem en el percentil 88,9, Ciutadans (Albert Rivera) al 90,8, i SC (Joan Laporta, si és que el podem situar a Solidaritat Catalana) en el 84,6.
Vist tot el ball de xifres intentem treure l’entrellat amb 5 titulars:
- Dels 47 perfils actius, els 7 amb un nivell d’impacte més baix pertanyen al GP de CiU. Ser el partit amb més perfils actius no et garantitza tenir els perfils amb més notorietat o que millor utilitzen l’eina. És una obvietat però no està de més repetir-la.
- La majoria de perfils (64%) es situen en els dos primers intervals, i un 33% no arriba ni al percentil 26. Tenir un perfil actiu no és garantia de notorietat per un GP. Cal assegurar-ne el bon ús abans de lluitar per tenir quants més perfils oberts millor. No és una qüestió de ser més o menys 2.0, és una qüestió d’eficiència.
- Ciutadans col·loca els seus dos perfils actius en els dos intervals superiors, i ICV-EUia en el segon i tercer interval. En tots els casos això es deu a la freqüència d’actualització i en el cas d’Albert Rivera a les referències i replies que rep dels altres usuaris.
- Els followers són importants però l’ús de l’eina i sobretot les referències dels usuaris són la clau. Laporta com a cas pràctic. Té 11.009 followers i es troba al percentil 84,6. És una posició alta però inferior a Lluís Recoder amb 4.134 seguidors, Albert Rivera (2.530) o Montserrat Tura (5.070), i pràcticament igualat amb en Quim Nadal (4.847). Quatre perfils d’ús intensiu de l’eina, tant en freqüència de publicació com en interaccions.
- Twitter es mostra més que mai com una eina que és d’utilitat només quan el propi diputat s’ho pren com una iniciativa personal. Posar-li un twitter a algú, fer-lo entrar sí o sí, o recomanar-ho per després no cumplir, no serveix. La majoria acaben sent perfils que queden a la part baixa de la taula i que tenen un abast molt, molt limitat.
I fins aquí. Qualsevol dubte, suggerència o queixa serà benvinguda.
Actualització de l’anàlisi que vaig dur a terme a principis de març d’aquest any. És moment de veure com s’han comportat les noves incorporacions i quina ha estat l’evolució general dels diputats amb aquesta eina. Recordeu que aquest és un anàlisi qualitatiu (subjectiu, si voleu) i que per estudis de caràcter quantitatiu el vostre home és el Carlos Guadián.
Com ja sabeu, sóc molt fan de que els diputats s’atreveixin amb el Twitter. Per tant, intento serun usuari comprensiu amb els diferents usos i amb les mancances de la majoria d’ells, tot i que considero que ja hem fet el primer pas, la introducció, i ara toca el segon, deixar-se ensenyar i consolidar l’eina i els seus usos polítics.
Us deixo aquí les 5 conclusions (opinions) que n’he extret i més avall teniu tot el llistat amb les valoracions individuals de cadascún dels diputats amb Twitter.
1.- Conversar amb el teu cercle polític més pròxim no és mantenir conversa amb els usuaris. Si no serveix per trencar aquest tipus de fronteres, llavors la xarxa serveix de poc. Hi ha casos d’aquests en tots els grups.
2.- Està bé que els diputats facin servir el twitter al Parlament. És el seu espai natural. De totes maneres els seus àmbits d’actuació, i el seu dia a dia, està més enllà d’aquest escenari i fora bo que alguns ho tinguéssin en compte a l’hora de piular.
3.- Sospito que l’augment de followers de la majoria de perfils més parats, o directament inactius, és degut als que hem publicat posts recopilatoris i als usuaris de Twitter que han creat llistes. Bona senyal, han creat interès, mala senyal, no han sapigut correspondre.
4.- Pel que conec dels diferents partits, he vist dues tàctiques a l’hora de donar formacions (o classes en un bar) per entrar a Twitter: de forma global o de manera personalitzada. La global té un gran impacte inicial, per l’augment de perfils, però després provoca que molts d’ells quedin abandonats en un espai curt de temps o que el seu ús no sigui l’òptim sobretot pel que fa a conversar. La personalitzada no crea tant impacte, però procura que els perfils iniciats no decaiguin i vagin guanyant solidesa poc a poc conversant amb d’altres usuaris i mantenint un ritme constant d’actualitzacions.
5.- Podem començar a generar un parell de grups per diferenciar els diputats consolidats i els que prometen. En el primer hi tindríem el Carles Puigdemont, Ernest Benach, Montserrat Capdevila, Marina Llansana, Patrícia Gomà, Albert Batalla i Jordi Cuminal. I en el segon, Marta Llorens, Josep Lluís Cleries, Txell Borràs, Núria Ventura, Judit Carreras, Joaquim Nadal, Pere Aragonès i Sergi de los Ríos.
Comentaris