CiU 2.0

Cativistes

M’he resistit a parlar d’aquest tema durant molt de temps, en part perquè hi estic implicat professionalment, però crec que ha arribat el moment de dir-hi la meva.

El projecte de CiU 2.0 té moltes branques però segurament la més coneguda és Cativistes. Un portal per a que els ciberactivistes es puguin organitzar i actuar políticament a la xarxa. Fins ara s’han apuntat un total de 1.950 activistes i les seves aportacions i actuacions s’han començat ha deixar sentir a determinats escenaris.

La seva evolució de moment és satisfactòria ja que segueix gran part del creixement planificat. Ha rebut nombroses crítiques, algunes força incoherents, i d’altres de bastant treballades. De totes em quedo amb aquelles que han valorat negativament el fet de que es dirigeixi als activistes, oferint-los uns espais on desenvolupar l’acció i creient que això és una coherció a la llibertat d’acció de la xarxa. De la mateixa manera, també s’han entès així altres accions específiques a xarxes com Twitter i, com és normal, també s’han criticat.

És comprensible la sorpresa i fins i tot la crítica. Però em temo que uns i altres no estem parlant del mateix. La política 2.0 és quelcom bastant més profund i estructurat que les accions dels partits a la xarxa en una precampanya o una campanya. De fet, penso que no tenen res a veure.

Els debats i les discusions polítiques dutes a canals digitals no són una alteració rellevant de la política tradicional, senzillament són una ampliació del camp de batalla. És una lluita per la notorietat. Ho serà a les pròximes autonòmiques, ho va ser a les passades eleccions angleses a la xarxa i també va ser el motor principal de la infinitament citada campanya d’Obama.

Cativistes, com a action center, té en aquest un dels seus propòsits. Com també ho tenen moltes altres accions efectuades fora d’aquesta xarxa.

Dit això, també crec pertinent mencionar el fet de que aquesta només és una part de tot un projecte molt ambiciós que inclou un seguit d’accions que s’explicaran quan arribi el moment. Aquestes accions demanden la predisposició de bona part del partit. I com bé sabreu, els partits, com totes les organitzacions d’un determinat tamany, necessiten un període llarg de temps per interioritzar canvis en el seu funcionament i per suposat en la seva manera de comunicar i de relacionar-se amb els ciutadans a tots els nivells.

Si el projecte serà un èxit, o no, és quelcom que encara no podem saber. De moment, i a títol personal, em dono per satisfet quan sona el telèfon i a l’altra banda hi ha un diputat que ens pregunta com fer-ho per millorar la gestió del seu twitter, o quan un alcalde es proposa d’implementar algunes accions de comunicació 2.0 per millorar la seva relació amb els ciutadans del municipi, o quan es planifiquen accions tenint en compte els espais 2.0 des del partit, etc.

Ho haurem canviat tot o potser només haurem canviat algunes coses, però l’aposta s’ha d’aplaudir.

Tagged with:
 

Col·labora amb Esquerra

Esquerra_programa

Aquest matí Esquerra Republicana ha presentat Col·labora amb Esquerra, un site on els usuaris poden participar en la redacció del programa electoral del partit a les pròximes eleccions al Parlament.

El sistema és força senzill i a la vegada pràctic. Es tria un tema dels 5 blocs proposats, seleccionem un fragment i ens permet editar-ho allà mateix amb la nostra aportació. Totes les aportacions que haguem enviat queden recollides per a que les poguem editar o fins i tot esborrar en el moment que volguem.

El sistema només presenta dos dubtes. Primer, quin serà el procés a partir del qual es decidirà quines aportacions formaran finalment part del programa oficial. Ho decidirà el partit en procés intern o hi haurà una votació popular al més pur estil crowdsourcing? I segon, el feedback que ens envia el partit respecte tot el que aportem. Si el procés es basa en editar i enviar, sense resposta personalitzada, tot plegat resulta molt fred i no respòn a la lògica de la participació ciutadana.

Ja no entro en el terreny de si seria necessari crear espais de debat per usuaris. Entenc que aquests podrien generar molt de contingut que no necessàriament seria útil pel propòsit de la iniciativa.

En resum, una bona idea, no esperàvem menys d’experts en la matèria com són l’Ernest Benach i l’Ignasi Llorente, que caldrà seguir amb atenció per comprovar quin és el nivell de participació i com aquesta és assimilada pel partit.

Tagged with:
 

L’Open for Questions d’Artur Mas

Artur Mas Respon

A la Doc Sessió celebrada ahir, la setena i última, vem poguer veure en funcionament una d’aquestes eines que no fan gaire soroll però que personalment crec que són força útils.

Feia tot just una setmana, des de CiU havien posat en marxa “Artur Mas respon!”, un formulari generat a partir de Google Moderator que permetia als usuaris enviar i votar preguntes dirigides al candidat nacionalista. El format podia ser per escrit o enviant un vídeo, i hi havia la possibilitat d’apuntar la teva localitat de forma que totes les aportacions queden localitzades en un mapa.

El resultat final van ser 40 preguntes proposades, totes en format escrit, i un total de 595 vots. Poca participació, si tenim en compte el potencial i el tràfic que es podia generar, i molta, si tenim en compte que només van marcar una setmana de termini.

Les 3 preguntes més votades es van respondre ahir en el marc de la Doc Sessió, de manera que l’acte s’obria més enllà dels assistents i es respectava allò de no posar filtres.

Senzill, i molt minoritari si voleu, però al final una iniciativa que no està de més i que d’alguna manera obre una nova via per arribar a un càrrec polític. Personalment trobo que l’eina és molt més efectiva quan qui la fa servir és un càrrec electe, President de la Generalitat o Alcalde, i s’hi ho fa de manera regular, un cop per setmana, reservant un espai única i exclusivament per respondre les preguntes contestant en vídeo, de forma que es puguin consultar en tot moment a la xarxa.

Però en fi, un primer pas és un primer pas.

Tagged with:
 

Ara que ens trobem entre la primera i la segona volta de les eleccions a Colòmbia, i que ja hem pogut veure que la gran sorpresa d’Antanas Mockus que van predir les enquestes no s’ha complert, és moment per analitzar amb quatre dades quin paper van tindre les xarxes en l’auge i caiguda d’aquest hype en que es va convertir el candidat del Partido Verde.

No hi ha cap dubte de que Mockus va fonamentar la seva campanya al voltant de les xarxes. Fos per restriccions pressupostàries o com a aposta sòlida, el cas és que atenent a les dades de seguiment de les seves accions als entorns 2.0, podem dir que aquesta estratègia va ser tot un èxit. Un èxit, perquè de no tenir gairebé opcions s’ha col·locat segon en la cursa i per tant ha sigut capaç d’arribar a la segona volta on malauradament sembla que no té masses opcions.

El Perfil de Facebook de Mockus compta amb 700.000 seguidors i el de Twitter 58.000. Molt per sobre dels seus competidors. El problema és que aquestes xifres, i tota la estratègia que ha derivat de la utilització dels nous mitjans, depenen d’un fet molt més primari i a la vegada important; els nivells d’accés a Internet.

  • Segments socioeconòmics alts tenen un accés del 80%, els mitjans del 60% i els baixos (normalment rurals) del 30%
  • Durant el 2010 es preveu un gran creixement, estimant que els segments baixos puguin arribar al llindar del 50%
  • El 90% dels 20,7 colombians que es conecten utilitzen banda ampla.
  • 800.000 ho fan des del telèfon mòbil.

L’àmbit rural és el que menys penetració d’Internet té i on Mockus menys suport va obtenir. Però no anem tant ràpid. Santos va guanyar a tots els departaments menys un, així que tot i el major èxit de Mockus a les zones urbanes, aquest no va ser ni molt menys suficient. Per què?

Podria ser, i ho deixo molt en remull, que Mockus mobilitzés l’electorat a seguir-lo i donar-li suport a través de les xarxes. Fins aquí tot correcte, Obama style. Però el cas és que no tots aquests joves el van acompanyar a les urnes, potser per no tenir edat amb dret a vot, potser perquè la mobilització no va tenir tanta força com per fer augmentar els baixos índexs de participació entre els joves.

Si aconsegueixo dades, o algú les pot aconseguir, ja ho actualitzaré.

Guanyarà o, segurament, perdrà la segona volta, però més enllà del seu ideari i el seu programa, és evident que el gran avenç de Mockus és el de col·locar les xarxes socials al mapa polític del seu país. La seva imatge com a candidat s’ha fabricat en un entorn nou, i les coses no li han anat precisament malament. Pensem que gairebé 0,7 (no em pregunteu quin aspecte té aquest 0,7) de cada 10 usuaris de Facebook del país són seguidors seus, i que més d’un 30% dels usuaris a Twitter el segueixen. I estem parlant del país número 12 en usuaris a Facebook i on s’estima que hi ha uns 180.000 usuaris a Twitter.

Poca broma amb la tonterieta 2.0. O no?

Anàlisi dels diputats a Twitter (i 2)

Actualització de l’anàlisi que vaig dur a terme a principis de març d’aquest any. És moment de veure com s’han comportat les noves incorporacions i quina ha estat l’evolució general dels diputats amb aquesta eina. Recordeu que aquest és un anàlisi qualitatiu (subjectiu, si voleu) i que per estudis de caràcter quantitatiu el vostre home és el Carlos Guadián.

Com ja sabeu, sóc molt fan de que els diputats s’atreveixin amb el Twitter. Per tant, intento serun usuari comprensiu amb els diferents usos i amb les mancances de la majoria d’ells, tot i que considero que ja hem fet el primer pas, la introducció, i ara toca el segon, deixar-se ensenyar i consolidar l’eina i els seus usos polítics.

Us deixo aquí les 5 conclusions (opinions) que n’he extret i més avall teniu tot el llistat amb les valoracions individuals de cadascún dels diputats amb Twitter.

1.- Conversar amb el teu cercle polític més pròxim no és mantenir conversa amb els usuaris. Si no serveix per trencar aquest tipus de fronteres, llavors la xarxa serveix de poc. Hi ha casos d’aquests en tots els grups.

2.- Està bé que els diputats facin servir el twitter al Parlament. És el seu espai natural. De totes maneres els seus àmbits d’actuació, i el seu dia a dia, està més enllà d’aquest escenari i fora bo que alguns ho tinguéssin en compte a l’hora de piular.

3.- Sospito que l’augment de followers de la majoria de perfils més parats, o directament inactius, és degut als que hem publicat posts recopilatoris i als usuaris de Twitter que han creat llistes. Bona senyal, han creat interès, mala senyal, no han sapigut correspondre.

4.- Pel que conec dels diferents partits, he vist dues tàctiques a l’hora de donar formacions (o classes en un bar) per entrar a Twitter: de forma global o de manera personalitzada. La global té un gran impacte inicial, per l’augment de perfils, però després provoca que molts d’ells quedin abandonats en un espai curt de temps o que el seu ús no sigui l’òptim sobretot pel que fa a conversar. La personalitzada no crea tant impacte, però procura que els perfils iniciats no decaiguin i vagin guanyant solidesa poc a poc conversant amb d’altres usuaris i mantenint un ritme constant d’actualitzacions.

5.- Podem començar a generar un parell de grups per diferenciar els diputats consolidats i els que prometen. En el primer hi tindríem el Carles Puigdemont, Ernest Benach, Montserrat Capdevila, Marina Llansana, Patrícia Gomà, Albert Batalla i Jordi Cuminal. I en el segon, Marta Llorens, Josep Lluís Cleries, Txell Borràs, Núria Ventura, Judit Carreras, Joaquim Nadal, Pere Aragonès i Sergi de los Ríos.

(more…)