A falta d’analitzar més minuciosament la distribució d’inversions dels Pressupostos del 2010 presentats ahir pel Conseller Castells, a primer cop d’ull em sorgeix un petit gran dubte sobre el mètode de distribució comarcal d’aquestes inversions.
Segons comentava l’Albert Batalla al seu bloc, on hi compartia una presentació de CiU, el criteri per a la distribució d’aquestes inversions tenia més a veure amb la població de cada territori que no pas amb la seva superfície, el que creava un desequilibri territorial. Això s’exemplificava amb dades sobre la inversió a l’Alt Pirineu i Val d’Aran.
Bé, jo no sóc un expert en aquestes temàtiques així que no puc saber si la distribució per població és pitjor que la distribució territorial. El que he fet, però, és corroborar que els criteris de població es cumpleixen per la resta de comarques catalanes a part de les que presenta CiU.
Així, veiem com de les 41 comarques catalanes, en 37 d’elles la inversió coincideix amb el percentatge de població de la comarca o bé es manté en un marge d’un +/- 2%. En 3, concretament el Maresme, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental, aquest marge augmenta fins al -3,5% de diferència, és a dir, reben un 3,5% d’inversió menys del que els hi pertocaria per la seva població.
Suposo que aquests percentatges són acceptables i es mouen dins de les oscil·lacions normals d’inversió que ha de fer un govern segons quines siguin les necessitats de cada territori.
El que no em quadra en tot això és perquè la comarca que no entra en els dos blocs que acabo de mencionar, el barcelonès, rep un 12% més d’inversió del que li pertocaria per la seva població. És una dada que confirmaria el centralisme pressupostari del qual s’acusa en moltes ocasions al govern Tripartit, i concretament al PSC. Normalment són acusacions que es basen en l’electoralisme. Podria ser, atès que el Barcelonès va representar el 32,05% dels vots totals al PSC, i el 31,19% dels vots total del Tripartit el 2006. De totes formes, em sorprèn, perquè a les mateixes eleccions CiU tampoc va quedar massa lluny amb un 27,19% dels seus vots recollits en aquesta comarca, i de fet els vots totals entre CiU i PSC són similars, 254.477 els primers, i 255.207 els segons.
Si no és el criteri electoralista podríem citar el factor de la crisi econòmica, i argumentar que s’ha cebat especialment al Barcelonès, donat que és on hi ha més població. Però aquest principi seria vàlid per a les altres comarques on hi ha una alta concentració de població, com ara el Vallès Oriental i el Vallès Occidental, i la realitat és que en aquestes comarques la inversió per criteris de població dóna un resultat negatiu.
Alguna explicació raonable al respecte?
Comentaris