El problema amb aquest col·lectiu és que un dels motius pels quals s’absté es que no té cap confiança en els polítics. Aquest problema, però, es podria salvar amb una plantejament en el que el partit, a part de remarcar el seu ideari sobiranista, posés especial ènfasi en les mesures de regeneració democràtica.

Com ho podem afirmar això? Doncs observant quin és el comportament dels votants d’un partit com Ciutadans. Sí, ja sé que es tracta d’un partit que es troba a les antípodes de Reagrupament, però com recordareu una de les principals armes del partit quan es va presentar en societat era la regeneració democràtica i la crítica constant el sistema de partits actual. Regeneració que, per cert, ha quedat en no res.

Aquest gràfic ens mostra el percentatge de votants de Ciutadans, CiU, i ERC que no tenen cap confiança en els partits polítics, i al costat la mateixa variable pels abstencionistes i per aquells electors que van votar en blanc. Un 31,1% dels votants de C’s no tenen cap confiança, xifra que es queda en un 10% quan es tracta dels electors de CiU i ERC, mentre que els percentatges pels altres dos col·lectius són 21,7% pels abstencionistes i 28,7% pels electors que van votar en blanc.

Quan preguntem pels polítics catalans, Ciutadans repeteix el 31,1%, CiU i ERC baixen fins al 5%, els que voten en blanc es queden en un 23,5%, i els abstencionistes, en canvi, baixen fins a un 11,7%.

Podem afirmar, per tant, que a Catalunya els abstencionistes tenen una concepció molt dolenta dels partits polítics, en general, la qual millora quan es tracta dels polítics catalans, tot i que encara queda per sobre de les valoracions dels electors d’altres partits com CiU o ERC. A més, hem de tindre en compte que no són dades creuades amb aquells abstencionistes que es declaren nacionalistes, així que s’han d’agafar amb pinces.

Això només són indicacions, en cap cas ens podem fer una idea real de quin pot ser el comportament d’un col·lectiu, els abstencionistes, que evidentment no té un ideari homogeni i que a més té menys interès per la política, i en conseqüència n’està menys informat i en discuteix amb molta menys freqüència que no pas els electors de la resta de partits.

Per acabar aquesta radiografia d’estar per casa que he fet en dos posts m’agradaria enllaçar aquest altre article. El seu autor, Aubachs, també fa un estudi de la intenció de vot per Reagrupament partint d’unes dades de l’última enquesta del CEO. El seu anàlisi hi incorpora una radiografia d’aquells electors d’altres partits que podrien votar Reagrupament, així com també una primera estimació de vots totals que es situa al voltant de l’1,7%, però amb matissos com bé comenta l’autor.

Com podreu veure coincidim en posar l’abstencionisme nacionalista com a possible niu de votants, així com també en les circunscripcions on hi té més possibilitats (Barcelona, Girona) i en un grup d’edat (18-34) que, tot i que no amb molta diferència, sí que es pot convertir en el segment amb més possibles votants de Reagrupament.

Aquest últim cas dependrà molt del posicionament del futur partit. Fins ara han fet tímits intents per posicionar-se en aquest sentit, però tot a base de generalitzacions i reivindicacions sense substància. En altres paraules, el mateix discurs regeneracionista que van dur a terme en el seu moments Ciutadans i UPyD, i que algun que altre escany els hi va reportar.

Així doncs, per fer el perfil sociològic del votant de Reagrupament valorarem variables com edat, localització, record de vot, posicionament ideològic, però també tindrem en compte d’altres com la confiança en els polítics i els partits polítics catalans, l’interès per la política, la freqüència amb la que es discuteix de política, etc.

Comencem pel principi. Reagrupament serà sobiranista o no serà, i com a tal el seu objectiu és el 20% d’independentistes declarats segons el CEO. Sí, ja sé que altres enquestes donen percentatges més alts però crec que ahir va quedar clara la meva postura en aquest sentit.

Qui són aquest 20% d’independentistes? O encara millor, on són? A qui voten? Veiem-h0.

No descobrim res nou, el grup de 18-34 anys és el que presenta un percentatge més alt, ja que un 21% declara que Catalunya hauria de ser un estat independent. La sorpresa, també relativa, és que la distància amb els altres grups és força petita. El segment 35-49 (19,5%), 50-64 (16,9%) i els de més de 64 anys (18,2%). Per tant, no hi ha cap col·lectiu que es destaqui especialment així que caldrà creuar aquesta variable amb d’altres per treure conclusions.

Aquí trobem les primeres diferències importants. Girona i Lleida representen percentatges del 27,3% i el 28,3% respectivament, mentre que Tarragona es queda en un 20,7% i Barcelona baixa fins al 17%. Trobarà Reagrupament els seus diputats lluny de l’àrea metropolitana?

Sí i no. Hem de tindre en compte que a les darreres eleccions ERC va obtenir el 52,3% dels seus diputats a la circumscripció de Barcelona. Per tant, sí, és cert que el percentatge d’independentistes és més alt a les comarques de Lleida i Girona, però compte que el pes de Barcelona sigui força més important del que ens indiquen aquests percentatges. A més, hem de tindre en compte el domini tradicional de CIU a aquestes comarques, on, gràcies a les distribucions provocades per la Llei d’Hondt, hi treu diputats que en molts casos anirien a parar a ERC, i en un futur, possiblement a Reagrupement.

Aquesta segmentació és interessant i ens dóna una pista. Òbviament entre els enquestats hi predominen els votants d’ERC amb un 53,3%, seguits pels de CiU amb un 22,4%. Però darrera d’aquests dos partits apareixen, com potser alguns ja havien pronosticat, els abstencionistes, amb un 20%, i els electors que van votar en blanc, amb un 19,8%.

Poca broma. Seguint amb les dades de les darreres eleccions aquest 20% d’abstencionistes es tradueix en 467.900 persones. Argument suficient com per a que Reagrupament es plantegi seriosament l’aposta per la regeneració del sistema democràtic, però de forma seriosa, aportant propostes coherents i serioses.

En el pròxim post estudiarem algunes variables relatives a la desafecció per intentar corroborar aquest públic objectiu, i per veure si ens ajuden a afinar una mica més en les variables de territori i d’edat.