Si us agrada la política us agrada Churchill. Si us agrada la història us agrada Churchill. Si us agraden els personatges irreverents i genials, llavors us agrada Churchill. És una equació fàcil.

La vida (i obra “política”) de Churchill dóna per molts anàlisis, revisions, sèries de televisió i, com no, biografies. Unes quantes. I entre elles jo vaig escollir la de Sebastian Haffner, periodista i historiador alemany, autor de la que diuen és una obra mestra: Historia de un alemán. Durant la Segona Guerra Mundial Haffner va viure exiliat a Anglaterra, i va ser llavors quan va viure en la seva plenitud la vida política de Churchill.

L’autor alemany descriu perfectament els factors que construeixen a Churchill, el personatge públic, el polític indomable, el líder, l’estadista, però també l’aventurer que cobria guerres com a jove reporter, el crític militar, i fins i tot l’escriptor que va guanyar el Nobel el 1953. O més ben dit, el factor.

Haffner nos muestra a un hombre cuyas cualidades sólo podían brillar con total intensidad en los momentos de crisis social absoluta, es decir, en tiempos de guerra. Una inagotable energía dirigida hacia el trabajo, sobresalientes dotes de estratega, ciega convicción en los principios que defendía, innata valentía personal, seguridad en sí mismo y en sus ideas, capacidad de riesgo, una sutil inteligencia analítica, y la suficiente carga de inconsciencia propia de los que han nacido para ser héroes, son algunas de las aptitudes que poseía Churchill y que facilitaron el que se colocase en primera línea de mando cuando Inglaterra lo necesitó.

Churchill era un home d’acció. En moments de tensió, es convertia en un líder capaç d’aixecar la moral de tot un país. En moments de pau, en canvi, es perdia entre les complicades dinàmiques partidistes i de govern.

Potser per això Churchill tenia una visió global de la realitat política que li va permetre, entre d’altres coses, pronosticar dos anys abans del final de la guerra que el verdader problema del s.XX pels occidentals seria el bloc comunista, o admetre, com pocs ho feien en aquell moment, que el lloc del Regne Unit al món passava a un segon pla davant del poder emergent dels Estats Units. També potser per això la seva feina amb la gestió de les polítiques públiques no va ser, ni de bon tros, brillant.

Probablement la biografia de Haffner no sigui la més complerta, ni la que millor construeix el Churchill que s’amaga darrera el personatge públic, però té la capacitat de fer-te entendre per què Churchill i per què en aquell moment. Com l’home es va adaptar perfectament a les circumstàncies, o a l’inrevés, les circumstàncies al líder carismàtic. I del gran valor que va significar això. Que s’ha de tenir molta força per posar-te un país a l’esquena i tirar endavant.

—

Bola extra: De Churchill el que també s’ha de llegir és un recull de les seves frases. Entre elles s’hi troba el geni.

I a part de les frases, particularment sóc fan de col·leccionar anècdotes com la que recull aquesta conversa entre Churchill i una parlamentària de l’oposició:

- Sr. Churchill, si vostè fos el meu marit, tingui per segur que li posaria verí al tè.
- Sra. (no recordo el nom), si vostè fos la meva dona, tingui per segur que jo em veuria aquest tè.

És una xorrada, però trobo a faltar polítics que, tot i sent seriosos, també siguin capaços de fer excursions pel terreny del políticament incorrecte. Una mica Labordeta style si voleu.