De cara a les consultes de diumenge no només hem de pensar en quanta gent votarà que sí, en quin serà el percentatge de gent a favor de la independència, també haurem de tindre en compte qui hi votarà en contra. I no com a estratègia per seguir rumb a la independència, o a on sigui que vulguem anar, sinó per veure on anem com a país, de què som capaços.

Com bé diu l’Enric Xicoy, l’autèntic èxit de les consultes seria que anessin a votar els del No.

Ja ho sabem que diumenge guanyarà el Sí. El gran dubte és veure per quan ho farà i quin serà el percentatge de participació. En aquest sentit, m’ha agradat que moltes de les campanyes que s’han fet des dels ajuntaments i les associacions estiguesin enfocades a promoure el vot. A seques. Encara que després, a l’hora de la veritat, tothom sàpiga quines són les intencions de cadascú, i que la promoció del vot només sigui per justificar després que la independència té molt suport popular.

Personalment, més que conèixer el suport a la independència, que m’interessa i molt, el que m’agradaria és donar-me compte que visc en un país on tothom té la possibilitat i la voluntat de fer allò tant català que és dir la seva. Per tant, preferiria mil cops que en els pobles on es fa la consulta hi hagués resultats ajustats però amb nivells de participació del 70% en amunt, que no pas resultats aclaparadors a favor del Sí, amb participacions que no arriben al 50% i els votants del No quedant-se a casa aclaparats per la mediatització i el biaix ideològic de tot plegat.

Desitjo que no sigui així, però em temo que això últim és el que passarà. I és que a vegades, moguts pel patriotisme més desaforat, ens oblidem que és en la voluntat de participació en els afers públics i en el respecte que la ciutadania té per les seves pròpies decisions, on es troba la clau de la construcció i el desenvolupament dels Estats.

A conseqüència d’aquesta conversa offline, un amic meu, el Víctor Ortiz, em va enviar un mail on em resumia el seu parè sobre l’affaire “50,3%”. Us el copio tot seguit ja que crec resumeix força bé alguns dels errors que vaig cometre en el meu post, i a més dóna un punt de vista sobre l’estructura de l’enquesta que pot resultar interessant.

“Bé, per fi he pogut dedicar una estona a l’estudi de la famosa enquesta de la UOC, a més de llegir-me els comentaris del teu bloc. Et faig un overview de les meves conclusions:

Enquesta UOC:

Realitat: (dades de l’Idescat)

Població total de Catalunya entre 15 i 75 anys ~ 5.500.000
Població entre 15 i 19 anys ~ 335.000 ==> Representa un 6% de la mostra anterior.

Mostra de l’enquesta: (Segons la fitxa tècnica, l’estratificació respecta les franges d’edat, així que les dades que extrapolo haurien de ser les correctes)

Mostra total ~ 2600
Mostra gent entre 15 i 19 anys d’edat ~156 (6% del total)

Resultats de l’enquesta esbiaixada per inclusió franja 15-19 anys:

53% Sí ~ 1300
17.8% No ~ 468
24.6 Abstenció ~ 650

Resultats de l’enquesta ponderats (excloent franja 15-19 anys, suposant el cas extrem de que tots votéssin Sí a la independència):

Nova mostra: 2444

1156 Sí ~ 44.8%
468 No ~ 19.2%
650 Abstenció ~ 26.6%

Conclusió:

La inclusió de la franja d’edat 15-19 anys té un impacte molt reduït, que encara ha estat magnificat en el meu estudi, doncs de fet hauria d’haver exclòs només la franja 15-17.

DYM vs. CEO:

Aquesta ve després de mirar-me el post de l’enquesta, i aquí òbviament entrem en el terreny de les opinions, no com en el punt anterior, en que les conclusions em semblen difícilment rebatibles. Així doncs considera que cadascuna de les afirmacions següents van precedides per un “Crec que…” o similar.

Estil DYM:

És absolutament cert que hi ha maneres i maneres de presentar una pregunta, i aquesta enquesta és un exemple clar de guiatge del entrevistat en el punt que comentes. Ara bé: fixat que aquest punt no està vinculat amb la resposta al referèndum independentista, sinó a la possibilitat de dur-lo a terme. És a dir, el teu argument de guiatge és vàlid si l’esgrimeixes per concloure que la pregunta “I en el cas concret de Catalunya, creu que ha de tenir dret a decidir lliure i democràticament el seu futur polític” està esbiaixada, però no per introduïr un biaix en la pregunta de com s’actuaria en el referèndum un cop convocat (per reforçar aquesta tèsi, tingues present que entre la pregunta “esbiaixada” i la d’actuació en el referèndum n’hi ha una altra bastant neutra, la que hi hauria de poder votar en cas que es convoqués).

Estil CEO:

Les enquestes del CEO no tenen guiatge, com a mínim a simple vista. Ara bé, crec que presentra-les com a mostres més o menys fiables del sentiment independentista és un error, degut a que la pregunta que fan del tema és la següent:

En tot cas, com creu que hauria de ser aquesta relació? Creu que Catalunya hauria de ser…
Una regió d’Espanya 6,2
Una comunitat autònoma d’Espanya 36,9
Un estat dins una Espanya federal 29,9 (Baixa 2,3 punts respecte el baròmetre del mes de juliol)
Un estat independent 21,6 (Puja un +2,6 respecte el baròmetre del mes de juliol)

Com vam parlar ahir, presentar una pregunta en aquests termes no té res a veure amb plantejar una opció del tipus Sí i No. Dit d’una altra manera, jo sóc independentista convençut, però si em fessin aquesta pregunta amb la opció:

“Un land d’un estat espanyol organitzat seguint el model de l’Estat alemany”

Doncs potser m’ho pensaria. Ara bé, aquesta opció és remòtament possible? No, com tampoc ho és “Un estat dins una Espanya federal” o, en menor mesura, “Una regió d’Espanya”. La pregunta que ens hem de fer si realment volem utilitzar l’enquesta del CEO és fins a quin punt les preguntes “estat dins Espanya federal” i “Estat independent” estan relacionades… No cometré la ingenuitat de sumar els 2 resultats i despenjar-me dient que 51.5% dels catalans són independentistes, però crec que no seria agosarat extrapolar que la meitat sí que ho farien, cosa que desembocaria en un 26,6% d’independentistes contra un 43% d’unionistes.

Conclusió:

Per una banda, trobo que els arguments que dones no invaliden el resultat de l’enquesta DYM fins al punt que defenses al bloc. D’altra banda, em sembla realment agosarat defensar que la massa crítica independentista és d’un 21% a partir d’una pregunta com la del CEO. També crec que les comparacions entre els resultats de les enquestes haurien de tenir present els resultats de la de DYM extrapolada com t’he posat abans.”

L’Avui publica en la seva edició d’avui una d’aquelles enquestes que es presten a treure titulars grandiloqüents i que aixequen l’ànim al sector sobiranista. En aquesta ocasió, l’enquesta encarregada per la UOC obre foc amb una dada d’impacte: el 50,3% dels catalans votarien sí en un referèndum per la independència.

El primer que em crida l’atenció és que s’intenta donar a l’enquesta una credibilitat especial, i s’utilitzen frases com “Es tracta d’un estudi molt complet, sense precedents per la seva extensió i profunditat per aquest àmbit temàtic”, per d’alguna manera donar un suport a una enquesta que va utilitzar una mostra que inclou nois i noies de fins a 15 anys, amb el biaix que això comporta, i que es va realitzar els dies posteriors a la consulta d’Arenys de Munt.

Costa d’entendre que de sobte un 50,3% de la gent digui que votaria que sí en un referèndum per la independència quan als baròmetres del CEO, que s’efectuen de forma periòdica i amb unes mostres que ofereixen més credibilitat, el nombre d’enquestats que creu que Catalunya hauria de ser un estat independent amb prou feines ha arribat a un 20% aquest 2009.

Actualització: El sondeig d’opinió de l’ICPS d’aquest any mostra un percentatge del 21,5%  de sobiranistes. El format d’aquest estudi és molt similar als baròmetres del CEO, i es va realitzar en dates similars a l’estudi de la UOC, amb una mostra de 1.200 persones, estratificada per dimensió de municipi.

Sempre m’ha encuriosit aquesta extranya habilitat que tenim els catalans per dividir enlloc de sumar, tot i que entenc que cadascú voldrà defensar allò en que creu.

És cert que ara mateix a Catalunya, entre consultes, Reagrupaments, i d’altres experiments, la sensació és que el sobiranisme polític es cotitza a l’alça. I sembla que les dades que tenim disponibles així ho corroboren.

Del 13% al 19% en només quatre anys. Segons el CEO gairebé un de cada cinc catalans es declara independentista. Poca broma. Hi ha demanda, que dirien els economistes. I pel que sembla el mercat fa el que pot per organitzar una oferta que agradi al consumidor.

Com que no només d’independentistes viu el nacionalisme, he cregut convenient d’analitzar altres posicionaments. Bé, de fet l’altre posicionament, que segons el CEO és el federalisme. Un fenòmen difícil d’identificar amb uns colors polítics concrets però útil a l’hora de classificar tots aquells catalanistes que opinen que sí, però no, però ja veurem.

Resulta que en els últims quatre anys els federalistes pràcticament no s’han mogut de lloc. Del 31,3% al 32,2% i amb molt poques oscil·lacions. Com a calaix de sastre no està gens malament, gairebé un de cada tres catalans es declara federalista.

Així que tenim que un terç dels catalans volen bastanta més autonomia, i que un 20% la vol tota. I com que entre uns i altres es passen el dia discutin no es donen compte que entre tots dos ja sumen més del 50%, de fet bastants més si sumem els indecisos i els que segur s’apuntarien al carro (efecte bandwagon a la catalana) de produir-se una al·liança d’aquestes dimensions. De fet, el 62% dels catalans creuen que Catalunya té un nivell insuficient d’autonomia, així que sí, hem de comptar aquest 50% com un llindar mínim, i pensar que en realitat serien uns quants més.

Però tot això si es posessin d’acord, esclar. Perquè del contrari ja poden anar fent editorials, declaracions i compareixences vàries, que per separat a Madrid no en treurem ni un estat, ni un estatut digne, ni res de res.

Per a un politòleg com jo, amb un perfil analític alt i un perfil ideològic baix (o senzillament inexistent), la consulta popular del 13-D representa una oportunitat per a jugar amb les poques dades que hi ha disponibles en un escenari nou com poden ser les consultes.

Així que per anar preparant l’escenari el que he fet és un mapa en el que hi he situat tots els municipis on, segons l’Avui, s’han de produir les consultes, ja sigui el pròxim 13 de desembre o en alguna de les altres dates senyalades. L’objectiu es veure la distribució territorial dels consistoris que fins ara han donat suport a la campanya, i a partir d’aquí veure el volum de població que representen.

Segons l’Avui estem parlant de 175 municipis (18,5% del total a Catalunya) que ja han donat suport, tot i que aquest nombre varia a tots i cadascun dels mitjans que he consultat, amb lo qual l’hem d’agafar com a orientatiu. Segons l’arxiu de l’Idescat referent a l’any 2008, en aquests 175 municipis hi viuen un total de 1.153.353 de catalans, que representen un 15,66% del total. No disposo del cens dels votans per aquests pobles, tot i que l’Avui i altres mitjans apunten a que al voltant de 707.400 persones podran votar, tenint en compte que l’edat mínima serà de 16 anys.

En quan a la distribució territorial crida l’atenció la poca activitat que hi ha a la província de Tarragona. De moment només 5 ajuntaments, que representen un total de 14.624 ciutadans, aposten per la consulta sobiranista. A la província de Barcelona hi ha 79 municipis, 34 a Lleida i 54 a Girona. No és que sigui la gran sorpresa. Ja sabíem que l’independentisme català pateix un desequilibri territorial, i que el seu suport a les comarques de Tarragona és inferior al que rep a Girona, Catalunya Central o plana de Lleida.

Si observem la tipologia de les poblacions veiem com els organitzadors de les consultes encara tenen molta feina a fer per apropar-se als nuclis urbans importants. Un 70,29% de les consultes es duen a terme en poblacions de menys de 5.000 habitants, i només un 1,7% es celebraran a poblacions amb 40.000 habitants o més. S’han donat passos, com ara aconseguir la participació de ciutats com Sant Cugat, Vic, Vilanova i la Geltrú, Vilafranca del Penedès, o un gran nucli de més de 200.000 habitants com Sabadell. En contrapartida, queda el fet de que el 36% de les consultes es duran a terme a municipis de menys de 1.000 habitants, lo qual té una representativitat molt baixa de l’electorat.

En la meva opinió, l’èxit de les consultes anirà lligat al nivell de participació en les grans ciutats. Si aquesta no arriba a superar nivells del 65-70%, serà irrellevant quina hagi estat la participació en tots aquests municipis de no més de 5.000 habitants, ja que costarà arribar a un nombre total de votants que es pugui equiparar o acostar al 20% de sobiranistes que segons el CEO hi ha a Catalunya. De  fet, de no ser així tot fa pensar que la repercusió real, és a dir, institucional, de les consultes, serà molt poca, per no dir inexistent.